SALA DE PRENSA

Davant la convocatòria d'urgència de la Conferencia Sectorial de Energía, Industria y Comercio, que es celebra aquest matí de manera telemática, i a la que asssitiran la ministra de Industria, Comercio y Turismo, Sra Reyer Maroto, i Teresa Ribera, Vicepresidenta tercera i ministra per a la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, la FIHRT manifesta el seu posicionament davant el REAL DECRETO-LEY 14/2022, DE 1 DE AGOSTO, DE MEDIDAS DE SOSTENIBILIDAD ECONÓMICA EN EL ÁMBITO DEL TRANSPORTE, EN MATERIA DE BECAS Y AYUDAS AL ESTUDIO, ASÍ COMO DE MEDIDAS DE AHORRO, EFICIENCIA ENERGÉTICA Y DE REDUCCIÓN DE LA DEPENDENCIA ENERGÉTICA DEL GAS NATURAL, propostes que ja ha fet arribar a la DGT Marta Domènech.

Des de la FIHRT apostem per l’estalvi energètic, però no creiem en mesures preses a corre-cuità, improvisant, i sense tenir en compte les particularitats de les activitats empresarials implicades.

La FIHRT és partidària d’accions encaminades a l’estalvi d’energia dins l’activitat empresarial, però considerem que les mesures preses pel Gobierno de España en el darrer Consell de Ministres, s’haurien d’haver fet en consens i amb diàleg amb els diferents sectors afectats, ja que no es pot pretendre una normativa uniforme, que no distingeix els diferents sectors, quan veiem que no afectarà a totes els activitats de la mateixa manera.

Així doncs, el polèmic article 29, que no té en compte normativa del sector de la prevenció de riscos laborals ni de qualitat en el treball estableix que la mesura s’aplica a establiments que facin les activitats previstes a l’apartat 2 de la I.T. 3.8.1 del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios RITE, (Restaurants, bars i cafeteries) i que estiguin a edificis i locals. Això significa que, per una banda, efectivament, a un Hotel, en genèric, no aplica. Altra cosa és que si dins de l’Hotel hi ha aquestes activitats, en elles s’hagi de respectar.
Aquesta mesura s’ha d’aplicar excepte en els casos en què hi hagi activitats no sedentàries. Això és així perquè el propi Reial Decret Llei diu que aquestes recomanacions s’han d’aplicar però respectant les normes específiques d’aplicació, en particular les de prevenció de riscos laborals. En aquest sentit, convé tenir present que el Reial Decret 486/1997, estableix que la temperatura (dins del marc de mesures de prevenció de caràcter ambiental), serà en els centres de treball tancats quan siguin tasques sedentàries -les pròpies d’oficines o similars sense mobilitat- entre 17º i 27º, però, quan s’hi facin treballs lleugers serà entre 14º i 25º.

En aquest sentit, doncs, si les persones treballadores tenen mobilitat en el local -per exemple, algú que porta equipatges, o bé, un cambrer o cuiner-, al ser activitats NO sedentàries, aniria a la limitació específica de 14-25, i per tant, la limitació de temperatura NO seria aplicable. Ha de quedar clar per part de la Conferencia Sectorial de Energía, Industria y Comercio Conferencia Sectorial de Energía, Industria y Comercio aquesta singularitat del sector de la restauració i el turisme.

En tot cas però, i donada la situació d’onada de calor extrem que estem patint, caldria implementar protocols que en aquestes situacions es pogués regular el termòstat per sota dels 25 graus.

Cal ser pràctics i flexibles tenint en compte els tipus d’establiments i l’activitat, donat que en el propi àmbit de la restauració ens podem trobar amb marisqueries o amb brasa, i l’aplicació de la temperatura és bàsica tant pel benestar dels treballadors i clients, com pel propi producte, en el cas del peix i marisc, fresc, que no suporta altes temperatures.

Un altre tema a considerar és el de la calefacció. Quan comenci a fer fred (que tampoc ho tenim clar) qui s’estarà a 19 graus en un restaurant? Qui menjarà amb l’abric posat? Es un tema a considerar.

El mateix cal considerar al respecte de l’oci nocturn. La temperatura de l’establiment dependrà en gran mesura de l’aforament i ambients de que disposi. La majoria de discoteques, pubs i bars musicals són en local tancat, i per tant cal tenir en compte la seva situació.

En quant a la Comunicació de les mesures als clients, personal (i inspectors, que els hi haurà) es parla de “carteles y pantallas”. Estem parlant del sector de la restauració. Com a molt poden posar cartells i ja està. Els allotjaments tenen major capacitat a l’hora de disposar de pantalles digitals amb informació.

L’article 29. Dos disposa que la “ información sobre temperatura y humedad, apertura de puertas y regímenes de revisión y mantenimiento y reguladas en el RITE y en el apartado anterior” . El 99,9% dels establiments de restauració i allotjament del país no compten amb mitjans per informar sobre la temperatura i humitat de l’establiment. En tot cas, entenem que seria un motiu dissuasiu per estar a l’establiment, perquè tothom buscarà terrassa, amb els problemes que hi comencen a haver-hi.

El sector no ha d’assumir nous costos.

Recordem que durant la pandèmia, hi havia limitacions d’aforament, i existien recomanacions sobre els fluxos d’aire, ventilació, etc, però en cap moment es va obligar als establiments a adquirir aparells que mesuressin la qualitat de l’aire i/o sensors de diòxid de carboni (CO2), purificadors d’aire amb filtres HEPA (High Efficiency Particulate Air), etc. Garantint que els espais tinguessin una bona ventilació natural, o amb algun tipus d’ instal·lació de ventilació forçada, individual o centralitzada, n’hi havia prou... i parlem de moments en que ens anava la vida.

L’article 29. Tres disposa que els edificis i locals amb accés des del carrer inclosos en l'àmbit d'aplicació de la I.T. 3.8 del RITE “dispondrán de un sistema de cierre de puertas adecuado, el cual podrá consistir en un sencillo brazo de cierre automático de las puertas, con el fin de impedir que éstas permanezcan abiertas permanentemente, con el consiguiente despilfarro energético por las pérdidas de energía al exterior” .
és tant senzill com es diu, ni hi ha temps material per a fer-ho, i menys en plena temporada. Hi ha establiments en que la porta d'accés és la porta de tancament i posar una porta a l'estructura és un enrenou important. Qui dicta les normes ho fa des d'un gran desconeixement de la realitat... Instal·lar una tanca automàtica a una porta de fusta, no és el mateix que posar-la a una porta de vidre, i quan la porta és metàl·lica i enrotllable i serveix únicament per tancar i/o obrir l'establiment, encara és més complicat. Això passa sobretot en zones turístiques i en algunes grans ciutats, però és una realitat. I aquests establiments estan realment preocupats (gelateries, terrasses, guinguetes, etc).

L’adequació de molts establiments al que disposa l’article 29 podria suposar la modificació de l’estructura del local, fet que comportaria la sol·licitud d’autorització a la propietat, sense oblidar les comunicacions als respectius Ajuntaments, i en funció del tipus de Projecte, fins i tot presentar un projecte visat i pagar una taxa. Són conscients del que suposen aquests canvis des del Gobierno?

Nous costos per al sector, i canvis que en molts casos, de fer-se, obligaran a fer alguna cosa més que posar “un senzill braç automàtic”, ja que caldria fer tancaments, canviar les portes, en definitiva, en molts casos, canviar el negoci.

Hauríem d’interpretar a la vista del que disposa l’article 29, de manera extensiva, que en el cas de que es disposi de tancaments, s’hauran de poder adaptar, mentre que si no hi ha tancaments (ex. Gelateries, guinguetes, etc. ) no caldrà fer-ho.

En quant a l'enllumenat d'aparadors (Art. 29. Cuatro) s’indica que haurà de mantenir-se apagat des de les 22 hores. Aplica a l’enllumenat dels establiments de restauració i als allotjaments (hotels i càmpings)? Hauran de tancar els cartells indicadors? Els llums dels halls? Els llums de l’exterior de les discoteques, que en l’actualitat tenen efecte de seguretat més enllà del propi publicitari? Haurien de poder tenir els llums oberts mentre tingui lloc l’activitat (en el cas dels establiments de restauració), i no ser d’aplicació en cap cas, pels allotjaments ni per l’oci nocturn.

Hem d’entendre que només afecta als aparadors dels comerços i edificis d’oficines i de l’Administració, i que en cap cas afecten la senyalítica dels establiments de restauració i allotjaments, ni els halls dels establiments d’allotjament.

El sector està totalment compromès amb l’estalvi energètic (i més veient les factures que van caient cada mes, que estan triplicant les del 2019 en el mateix període de temps) però que necessita dels plans adequats d’ajudes a fons perdut o a retornar amb interès molt baix per tal de fer el canvi energètic estructural. L’ Estat hi sortiria guanyant perquè el que hi destini ho compensarà amb l’estalvi de la factura a nivell de l’Estat d importacions de petroli, gas etc..

Un altre tema tant o més important, segons qui s’ho miri, és el de la renovació de la maquinària sigui del tipus que sigui, per a ser més eficient energèticament (i amb menys contaminació acústica)

I per a tot això calen ajudes i beneficis fiscals, i amb uns terminis de temps tan curts com els que estableix el REAL DECRETO-LEY 14/2022, DE 1 DE AGOSTO, DE MEDIDAS DE SOSTENIBILIDAD ECONÓMICA EN EL ÁMBITO DEL TRANSPORTE, EN MATERIA DE BECAS Y AYUDAS AL ESTUDIO, ASÍ COMO DE MEDIDAS DE AHORRO, EFICIENCIA ENERGÉTICA Y DE REDUCCIÓN DE LA DEPENDENCIA ENERGÉTICA DEL GAS NATURAL, i amb la pressió per evitar possibles sancions, és pràcticament impossible obtenir resultats a curt termini perquè no hi haurà prou tècnics, ni vidriers, ni estructuristes per portar-ho a terme abans del 30 de setembre. Un cop més la improvisació fa perdre els papers al Gobierno.

S’obliga al sector a fer importants canvis i modificacions que afecten el seu compte d’explotació, després d’una pandèmia i de canibalitzar els propis recursos, amb una data de venciment, 30 de setembre, i sense facilitar l’accés a finançament. Sortir més forts de la pandèmia, transformar l'economia i crear oportunitats i treballs per aconseguir l'Europa en què volem viure. Aquesta és la finalitat per la qual la Unió Europea ha creat els fons Next Generation UE. Entre el 2021 i el 2026 la Unió Europea mobilitzarà, mitjançant el programa Next Generation UE, un volum de fons per transformar l'economia i les explotacions que posarà el focus en la sostenibilitat, l'estalvi energètic i l'autoconsum, l'economia circular i la digitalització. Per tant si parlem de mesures per enfortir l’estalvi energètic, cal no perdre de vista els Fons, i identificar línies d’ajuts en temps reals, i no creant més pressió i angoixa a les pimes i micropimes.

Viladecans i Amposta, 7 d’agost de 2022